Agressivitat i joventut

Després d’una darrera massacre escolar (març del 2009), amb 16 baixes, que va tornar a deixar petrificada a la societat, els experts, convocats pel Govern alemany, han preparat un pla que serà presentat davant el Parlament.

Una de les mesures serà la de la prohibició del “paintball”, aquell joc d’estratègia a l’aire lliure, pel qual els jugadors es disparen boles de pintura. El seu colorisme i fama ho fa destacar entre les mesures amb les quals Berlín creu poder limitar l’agressivitat en els seus joves. Però els entesos recorden que «en el propi joc existeix ja la prevenció de no cridar «pistoles» a les armes, sinó «marcadores», i que el seu caràcter desestressant és tal perquè el combat, de fet, ho és.

Les autoritats alemanyes tendeixen a prendre’s més seriosament que en altres llocs l’origen d’un problema, el de la violència, d’aquí la seva preocupació per l’educació. El Govern vol limitar activitats que simulin «l’execució d’un adversari i prohibir, a menors de 18 anys, el tir esportiu amb armes de cert calibre. Els propietaris de llicències hauran de posar les armes sota clau i acceptar controls domiciliaris. Mesures futures inclourien un registre electrònic de tot armament de foc, amb controls biomètrics que impedeixin la seva ocupació per altres. Es preveuen multes de fins a 5.000 euros.

Tots els partits polítics estan d’acord
Els partits majoritaris creuen que alguns jocs «trivialitzen la violència» ja que rebaixen el llistó humà del que es percep com violent. Però liberals i verds recorden que Alemanya ja té una de les legislacions juvenils més estrictes, en armes com en alcohol.

Després de la matança de Erfurt de 2002, en què un exalumne va acabar amb la vida de 16 en el seu col.legi, es va elevar l’edat de possessió d’un arma, de 18 a 21 anys i, a menors de 25, se’ls va imposar un certificat psicològic.

Què diuen es sociòlegs i psicòlegs?
Però el debat sobre les armes i la fascinació juvenil que provoquen s’ha obert a la sociologia. Dels xavals es destaca que, quan semblen tenir avui més que mai, la seva insatisfacció revela que semblen tenir menys que mai. Un informe de Sanitat mostra que beuen més que mai, són més violents que mai i estan més grossos que mai; malgrat anar al gimnàs. «I elles també», recordava el ministre de l’Interior.
Les asseguradores sanitàries denuncien que tracten gairebé 20.000 comes etílics anuals en joves i volen fins i tot pujar l’impost de l’alcohol per eixugar la despesa afegida. Karl Lauterbach, l’expert en sanitat del Partit Socialista alemany, vol que l’alcohol «s’expedeixi prèvia identificació». ABC 8.5.09

1.De què parla l’ article?
2.Els joves i les joves d’ Alemanya no queden ben parats en aquest article.
3.Prohibir un joc com el paint ball sembla una tonteria!
4.Fascinació juvenil per les armes: Quina barbaritat!
5. Esteu d' acord amb això de la insatisfacció?
6. L’ informe de Sanitat exagera!
7.Ampliacions i acabar bé el treball.

Ètica dels soldats robòtics

L’ ètica dels soldats robots

Els robots militars que lluitaran en les guerres del futur han de ser programats per a regir-se per un “codi militar“. En cas contrari, ens arriscarem a patir atrocitats terribles a les seves mans d’acer.
Un informe de la Marina dels Estats Units, realitza aquesta advertència i inclou consideracions sobre un escenari a l’estil de ‘Terminator’ en el qual els robots es tornen contra els seus amos humans.
L’informe, sobre l’ètica dels robots soldats, prefigura per a un futur proper una era en la qual els robots seran prou intel·ligents com per prendre decisions en el camp de batalla que fins ara s’han reservat als humans. Els robots podrien arribar a desenvolupar capacitats intel.lectuals superiors a les dels soldats humans.
“Hi ha un error : creure que els robots només faran el que estiguin programats a fer” , diu l’informe. “Tal creença ja no és vàlida: data d’un temps en què els programes només podien ser escrits per una única persona”. Els programes moderns tenen codis de milions de línies i els escriuen equips de programadors, cap dels quals coneix el programa complet. Cap individu podria predir com interactuarien les diferents parts dels programes grans.
La solució serà combinar una programació basada en les normes amb un període de ‘aprenentatge’ de les coses que es poden i no es poden fer a la guerra.
L’informe planteja una sèrie de preguntes: Com protegirem els nostres exèrcits de robots contra els ‘hackers’ de bandes terroristes o els errors informàtics? A qui culpabilitzarem si un robot es torna boig davant d’una multitud de civils: al robot, al seu creador, al president dels EUA? ¿Cal que els robots tinguin una ‘opció suïcidi’ o haurien de ser programats per defensar la seva vida?
L’informe crida a l’exèrcit nord-americà a anar amb molta precaució ara que els dissenyadors de robots militars estan ficats en la cursa per arribar al mercat i s’està incrementant el ritme dels avenços en intel·ligència artificial. Pensem que el 2010 una tercera part de tots els avions d’atac operatius seran no pilotats i el 2015 ho serà també una tercera part de tots els vehicles de combat d’infanteria.
És imprescindible inculcar codis ètics als robots. Un senzill codi ètic en la línia de les’ Tres Lleis de la Robòtica’ que va proposar el 1950 Isaac Asimov no serà suficient per garantir un comportament ètic per part de les màquines militars autònomes. “Aquests artefactes són militars, i no poden ser pacifistes, així que hem de pensar en termes de l’ètica de la guerra. Necessitarem un codi del guerrer“.

El Mundo 19.2.09 (adaptat i traduit)

1.De què ens parla l’ article?
2.No seria millor no fabricar soldats robots?
3.És bona l’ opció “suicidi”?
4.Quin hauria de ser el primer principi ètic a programar en un soldat robot?
5.És cert que els soldats robot no poden ser pacifistes?
6.Qui guanyarà les guerres en el futur?
7.Ampliacions voluntàries.

Investigant per l' Àfrica

A Manhiça, Moçambic, un grup de metges de l'Hospital Clínic de Barcelona porta a terme un projecte gairebé a contracorrent, investigar en les malalties que afecten els pobres: la malària, la sida, la tuberculosi, les pneumònies...

http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?

Huecco

Huecco, defensor de causes que encara no estan perdudes

Huecco «Ni tabac, ni alcohol, ni drogues, la música em fa anar com una moto» Músic. Defensor de causes que encara no estan perdudes

-Escolti, és vostè un romàntic, ¡mira que voler canviar el món a hores d'ara! -Si més no, intentar-ho. No et pots conformar amb que la vida et tracti bé i ja està, sinó tractar de retornar-li.

-En el seu camerino només hi ha aigua del temps i cola light. Ni fuma ni beu, ni pren drogues. Sap el que és divertir-se? -Doncs clar, l'adrenalina la dóna la música, la teva pròpia energia. Vine a un dels meus concerts o entra a YouTube i veuràs que vaig com una moto.

-I què diu a aquestes «princeses dels ravals» i als seus companys quan els posa els punts sobre les is a l'institut. -Que es pot ser artista lluny de les drogues, el tabac i l'alcohol, el contrari de la llegenda que ens han venut de sexe, drogues i rock and roll, que es pot portar una vida sana i ser artista sense perdre gens de personalitat, que no és sinó el reflex de les teves pròpies qualitats i característiques. Uns t'escolten més que altres. L'altre dia em deia un professor d'institut que el que jo aconsegueixo en una hora a ells els costa anys perquè si Huecco diu que fumar no mola o que millor anem a jugar un partit de futbol o que cal lluitar per la igualtat i la tolerància i que a les nenes no se les ha de fer mal, doncs pensaran que alguna cosa hi haurà i el missatge arriba. Em sento amb aquesta responsabilitat.

-A aquests nois els canta les quaranta però alguna lliçó li donaran a vostè. -La de la sinceritat i la naturalitat. I la del valor. Això em vaig portar quan l'altre dia vaig visitar a Carlos, un xaval de 16 anys que lluita contra el càncer. I qui diu Carlos diu altres nois que de sobte et deixen anar unes coses que dius ¡guau!, Aquesta no me l’ esperava.

-No val la pena plorar. «S'han acabat les llàgrimes» va per totes les dones marcades pel maltractament. Ho aconseguiran? -Hem de baixar aquesta xifra de 70 víctimes mortals en 2008. És la meva gran creuada, una fixació. Rebu molts e-mails de mares, filles que vénen als concerts i et conten històries increïbles. Que tu amb una cançó siguis capaç de donar el valor per a que alguna cosa canviï t'obliga a tenir molta cura amb les lletres i també és un orgull immens que això hagi servit.

-Estimar l'esport per sobre de gairebé totes les coses és un dels seus manaments vitals. Què tal FC Huecco de Aluche? -Molt bé, solem quedar entre els tres primers de ... Aluche, perquè contra el Madrid no juguem com comprendràs. També jugo al tennis, patins sobre gel ... És la cultura de l'esport que em van inculcar des de petit, apuntant-me al ballet de Víctor Ullate, a patinatge, a futbol. La meva família és molt humil i els meus pares tenien molt clar que havien de formar-me en esports i idiomes i els agrairé tota la vida. És molt difícil pervertir una cosa així.

-Sé que per a vostè «just» és molt més que un adjectiu. -És el nom del meu avi, una icona de la lluita en la vida, el que em lliga a Extremadura, d'on em sento. Ho va passar molt malament a la guerra i em va ensenyar coses espectaculars. No tenia prejudicis, sent comunista, el seu millor amic era feixista. Com van poder conviure? No ho sé, però quan a l'amic li demano que em parli del meu avi, plora. I quan va caure el mur de Berlín i va veure el que havia em va dir «oblida la política. He lluitat tota la vida per una utopia, però l'home no està preparat per al comunisme ». Per ell vaig acabar els estudis. Em repetia «a un rocker amb carrera se li respecta més, a un rocker amb idiomes se li respecta més». El dia que vaig protestar davant unes llenties va saltar «ai del dia que t'hagis de menjar la seva ombra!». «Perdó, avi, perdó». Just es va morir en els meus braços. Just és la veneració i el respecte. Just és una altra història.

Crear la nova música del món. Això és el que KC Porter diu que fa Huecco, llicenciat en Publicitat, inventor de la rumbia (rumba i cumbia) i el rumbatón (rumba i reggaeton), que afina l'aliança dels ritmes engendrant cançons rodones

ABC 11-10-2009
Pablo Almansa / BlancaTorquemada / Antonio Astorga / Virginia Ródenas

1.De què ens parla l’ article?
2.Què creieu que vol dir voler canviar el món?
3.Podeu concretar alguna causa que encara no està perduda?
4. “es pot ser artista lluny de les drogues, el tabac i l'alcohol, el contrari de la llegenda que ens han venut de sexe, drogues i rock and roll, que es pot portar una vida sana i ser artista sense perdre gens de personalitat” : digueu el mateix amb paraules vostres.
5.Què és el que Huecco valora més de la gent jove?
6. Què significa que l’ esport és un dels seus manaments vitals?
7. Per què el seu avi va ser tant important per a ell?
8. Què vol dir l’expressió «ai del dia que t'hagis de menjar la seva ombra!».
9. Quina és la vostra valoració d’ aquest article?
10. Podeu afegir diapositives.

Marek Edelman, no tots els dies mor un heroi !

Marek Edelman, no tots els dies mor un heroi !!

Llavors els herois tenien 19 anys. «Pitjor que morir és fer-ho com bestiar», explicaria Edelman molt després, a casa seva. Era l'estiu de 1943: estrangulats en nombre de 200.000 en el gueto de Varsòvia, entre la fam i el còlera, assetjats pels nazis i les rates, delmats pel degoteig diari dels trens cap als camps d'extermini, un grapat de joves jueus van decidir vendre cares les seves vides. I donar amb això la seva pròpia resposta a l'anonimat d'Auschwitz.

Un èxit del nazisme va ser robar el rostre humà als jueus per fer assumible als alemanys, i després al món, l'Holocaust. L' indecent titular de portada del "New York Times", el 10 de maig de 1943, diu tot sobre el silenci de la història contra el qual es van revoltar:«Reacció excessiva dels jueus de Varsòvia. Líders europeus culpen els jueus per una resposta desproporcionada ».

Però davant l'escorxador, Marek Edelman decidí morir com un home; Celina, com una dona, el mestre Janusz Korczak, amb els seus orfes; Anielewicz, reservar-lo a la seva consciència i a la seva pistola: «És la capacitat de triar a l'extrem la que dignifica a la persona ». El diari «Prawda młodych» va intentar explicar-ho: «Els jueus de Varsòvia no lluiten per evitar morir, sinó per posar ells mateixos el preu a les seves vides».

El pànic no era desaparèixer de la història, tal com ja se sabien sentenciats, sinó morir sense que els seus veïns de Varsòvia, a l'altre costat del mur del gueto, o a Londres, ho sabessin. «Pensabem calar foc al gueto i morir cremats vius sobre el mur perquè el món ho veiés», diria Zuckerman, un altre dels conjurats: Calia portar Auschwitz al centre de Varsòvia: «Per que ningú digués que no ho sabia».

Dels cinc comandaments de l'Organització Armada Jueva (ZOB) del gueto, Edelman va ser l'últim cap i l'únic en poder explicar-ho. Però comptar realment li costava i desdramatitzava l´importància de tot: «Com em torni a parlar d'heroïcitat, se'n va i no torna més per aquí», deia. Davant els herois d'aquella epopeia que va enfrontar a uns centenars de joves enfebrats i amb prou feines armats, contra la més poderosa maquinària bèl.lica del seu temps, a la cantonada amb el carrer Chmielna -on és el monument en record del seu primer comandant Anielewicz-, va caure de genolls el 1970 un canceller de la nova República Federal d'Alemanya. El gest de Willy Brandt difícilment hagi estat igualat després per un altre polític en exercici. Després de Anielewicz, el seu vicecomandant, Edelman va quedar al comandament, va sobreviure entre la runa i va aconseguir fugir i unir-se a la resistència polonesa. En la seva segona vida va arribar a ser un prestigiós cardiòleg polonès, i d'això és del que li agradava parlar. Acaba de morir als 90 anys, en la seva caseta de Lódz. No tots els dies mor un heroi, de veritat.

http://www.abc.es/20091004/internacional-europa/edelman-heroe-murio-cama-20091004.html

1.De què parla l’ article?
2.Què és un gueto?
3.Què vol dir robar el rostre humà als jueus?
4.És creïble l’ expressió “Líders europeus culpen els jueus per una resposta desproporcionada »?
5.Digueu amb paraules vostres el significat de "Marek Edelman decidí morir com un home; Celina, com una dona".
6.Per què era fonamental per a ells «que ningú digués que no ho sabia»?

7.Podeu posar més diapositives.

Norman Borlaug i la lluita contra la fam

Norman Borlaug, capdavanter en la lluita contra la fam

Norman Borlaug, pare de la revolució verda, premi Nobel de la Pau el 1970 per les seves innovacions en el terreny de l'agricultura, que van evitar la malnutrició i la mort de milions de persones, va morir el passat dia 12, als 95 anys.

Va estudiar a una escoleta d'Iowa que a penes tenia una aula i no va aconseguir aprovar els exàmens d'ingrés a la universitat. Però el que sí que va aconseguir va ser combinar el sentit comú, la ciència i el treball dur.

Primer s' eforçà en la barreja de moltes varietats de blat, de diferents regions i països, per tal de crear un gra resistent a les plagues i aconseguir així incrementar les collites entre un 20 i un 40 per cent. També va concebre mètodes per poder obtenir més d'una collita anual, així com per reduir el temps de maduració del cereal.

Després d'incrementar l'ús de fertilitzants, les noves varietats de blat mexicà a ell degudes es van cultivar amb èxit a països com Pakistan i l'Índia. Durant bona part de la seva vida, Borlaug va haver de lluitar contra múltiples obstacles, començant pels que sembraven els pessimistes que predeien moltíssima fam tant a Àsia com a Àfrica. En una ocasió em va comentar que havia hagut de lluitar contra "l'oposició dels venedors de llavors, segles de costums campestres i diferents hàbits i supersticions". Els seus descobriments i innovacions van ser una aportació de primer ordre a la millora de l'alimentació de la gent de Mèxic, l'Índia, Pakistan, Xina i Amèrica del Sud.

Entre 1950 i 1992, la producció mundial de gra va augmentar de 692-1.900 milions de tones, si bé la superfície conreada només ho va fer en menys d'un 2 per cent, és a dir, que la productivitat del terreny es va incrementar un 150 per cent. Sense la Revolució Verda de Borlaug, milions de persones haurien mort de fam, o bé hauria estat necessari destruir nombrosos boscos i reserves naturals per a dedicar més terra a l'agricultura. Els últims anys de la seva vida els va dedicar a assegurar-se que el segle XXI tingués també la seva Revolució Verda, que descansarà en la biotecnologia i la manipulació genètica. L'objectiu és aconseguir collites més abundants amb menys aigua i menys productes químics.

© AIPE HENRY I. MILLER, metge i biòleg investigador de la Hoover Institution (Universitat de Stanford). Premsa setembre 2009

Feu un document en power point responent els següents exercicies.

1. De què parla a l’ article?

2. Què és la revolució verda?

3.Es pot considerar a Norman Borlaug una persona exemplar? Per què?

4.Per què es parla de països com Pakistan i India?

5.És avui la fam un problema del que sentim parlar? Si ho fos hi hauria algun responsable?

6.Norman Borlaug és un persona admirable, creieu que hi ha alguna altra persona equivalent a ell en algun altre terreny de la vida humana i qua hagi viscut en l segle XX ?

7.Afegiu diapositives segons el vostre criteri.

El coltan, i les guerres a l’ Àfrica.

El coltan, conegut com l’ or gris, és un mineral fonamental per a la construcció de centrals nuclears i per fabricar projectils i míssils. També és imprescindible per a la indústria dels videojocs i per als telèfons mòbils.
El coltan va ser l’ objectiu de la segona guerra del Congo, coneguda per això com Guerra del Coltan, en la que van morir prop de quatre milions de persones.
En aquesta terrible guerra, que va acabar en 2003, van participar nou nacions. Aquestes nacions estaven fortament armades. Com va ser això possible, tenint en compte que aquestes nou nacions són les més pobres del planeta?
La resposta és esgarrifosa. El coltan no només s’extreu a la República Democràtica del Congo , on està el 80% dels recursos estimats d’aquest mineral. També hi ha mines al Brasil, Tailàndia i Austràlia. Però en aquests últims països cal pagar mà d’obra en condicions dignes que resulten molt cares.
Al Congo és més fàcil. Segons dades de l’ONU, entre 1998 i 2002 es van extreure d’aquesta República prop de 3,9 milions de quilos de coltan , que aconseguiren en el món desenvolupat un valor de 793 milions de dòlars. Gairebé el doble del que es va obtenir amb els famosos diamants que també s’extreuen al Congo.
Malgrat això ni un d’aquests dòlars va anar a parar al país africà. El seu Govern està constantment amenaçat per cops d’Estat i revoltes.
Durant la Guerra del Coltan , l’Exèrcit rwandès va ocupar aquesta zona del Congo. Rwanda, un país de la mida de la província de Badajoz, domina l’extracció i l’explotació d’una de les principals riqueses del món.
Homes armats de l’Exèrcit de Rwanda dominen els perímetres de les explotacions en territori congolès. “Els rwandesos arriben armats i no gasten bromes, la gent és pràcticament esclavitzada “. I és que les mines i el territori no és l’ únic que dominen. Aquests soldats, armats amb el permís i els diners del món desenvolupat, són els amos i senyors de desenes de milers de vides.

Autor: Agencias:www.rebelion.org- Fecha: 2007-06-04

Heu de llegir l’ article i fer un treball en power point en el que apareguin punts com

-Portada.
-Què és la Guerra del Coltan?
-Mapa de la zona
-Quina és la seva causa?
-Tenen els països rics alguna responsabilitat?
-Preguntes que us plantegeu.
-Conclusions

Aclarim què és això de l' ètica !

Avui comencem una matèria nova: l'anomem ÈTICA.

Per saber de què parlarem al llarg del curs començarem a fer el següent: Heu de contruir un treball en power point responent al que es demana a continuació:

01)Cada diapositiva ha de tenir una imatge.
02) Portada.
1)Escribiu la idea personal que teniu del que és la ètica, tothom ha sentit la paraula moltes vegades.
2) Què és la ètica? Busqueu alguna definició.
3)De què ens parla la ètica? Digueu els temes concrets de què ens parla. No escribiu res que no entengueu.
4)Fixeu-vos en la imatge de dalt: Són Aquiles i Hèctor, dos herois grecs coneguts per tots. Aquiles va guanyar i va matar a Hèctor però Hèctor és un model positiu de comportament ètic: Sabeu per què?
5)Busca alguna informació sobre alguna persona que sigui coneguda per les seves aportacions a la ètica. Per exemple: Fernando Savater, Peter Singer, Epicur, Aristòtil…
6)Què creieu que volem dir quan diem "Això no ès ètic"?
7)En conclusió : la idea que jo m’ he fet de la ètica és la següent…….
8)Podeu afegir altres informacions.