Bioterrorisme i pandèmies

A continuació llegirem una entrevista feta a Salvador Macip, genetista molecular.
Salvador Macip. De Blanes (Girona), 1970. Llicenciat en Medicina i doctor en Genètica Molecular, és investigador de la Universitat de Leicester, Regne Unit.

XLSemanal. Hem tingut molts avisos al segle XX: grip, sida, malària, verola ... Estem preparats per a la següent plaga?
Salvador Macip. L'última pandèmia de grip no ha estat tan greu com es temia, però ha servit com a prova de foc per avaluar la nostra reacció, en ple segle XXI, davant d'aquests perills.

XL. Molts creuen que s'ha estat alarmista amb la grip A.
S.M. Sí, però és molt millor preparar-se per una pandèmia terrible i que no tingui lloc que treure-li importància i ens agafi desprevinguts.

XL. I què passarà amb totes aquestes vacunes sense utilitzar?
S.M. S'ha parlat de regalar-les a països en desenvolupament. La veritat és que s'ha vist un comportament molt poc solidari per part dels països desenvolupats: han esperat fins a tenir cobertes les seves necessitats abans de preocupar del que passa en altres països.

XL. Quina serà la següent plaga?
S.M. El pitjor és que no podem predir-la. Serà, crec, un virus, més que un bacteri: canvien més ràpidament, són més hàbils i respecten menys l'organisme que envaeixen. Tenim milions de bacteris en el nostre cos, però molt poques són patògens. Els virus, no. El perill és que aparegui un -d' ébola o de grip, per exemple- que combini una ràpida propagació i una elevada mortalitat.

XL. Un 'supervirus' ...
S.M. La humanitat ha estat a punt d'extingir-se en més d'una ocasió per culpa d'un microbi: la pesta negra, la grip, les malalties que portem al Nou Món amb el descobriment d'Amèrica ... Si la sida hagués aparegut fa cinc segles, hauria acabat amb la raça humana! Però hem de pensar, d'altra banda, que la natura és sàvia: els virus i els bacteris volen reproduir-se.

XL. Això és una bona notícia?
S.M. Sí Des d'un punt de vista evolutiu, un bacteri que mata ràpidament no és eficaç. Virus com l’ ébola provoquen unes febres hemorràgiques que maten a un percentatge altíssim d'infectats d'una manera molt ràpida. Els brots que hi ha hagut han estat terribles, però s'han expandit molt poc, senzillament perquè la gent mor abans d'encomanar.

XL. També es poden convertir en una arma de guerra.
S.M. Sens dubte. Segons alguns experts, estem massa a prop que això passi. Als Estats Units s'ho prenen molt seriosament des dels atacs de àntrax de 2001. El més impressionant és que va ser una sola persona la que va aconseguir crear el material al laboratori. Una sola! Una organització terrorista pot generar una arma de bioterrorisme molt perillosa: àntrax, verola ...

XL. Podem prevenir?
S.M. És molt difícil: no podem predir quins agents utilitzaran. Es calcula que amb cent quilos pots matar quatre milions de persones. N'hi hauria prou amb ruixar una ciutat des d'una avioneta.

XL. Vostè pinta un panorama desolador en cas de pandèmia, amb assalts a hospitals, farmàcies, gasolineres ...
S.M. El pànic o la manca de serveis pot ser més greu que la mateixa pandèmia. Una enquesta als Estats Units revelava que gran part dels metges no aniria a treballar en cas d'una plaga. T'imagines una pandèmia sense metges? I si els camioners es queden a casa, què passaria amb el menjar?

XL. Diu que els negacionistes són tan perillosos com les pròpies plagues. Per què?
S.M. Si ets famós, has de pensar bé què dius. Thabo Mbeki, expresident de Sud-àfrica, rebutjava que el VIH fos el causant de la sida: van morir centenars de milers de persones que avui podrien estar vives. Daniel Méndez XL Semanal 25.4.10

1. De què parla l’ article?
2. S’ ha estat alarmista o no en el cas de la grip A?
3. Hems estat solidaris amb les persones dels països pobres?
4. Virus : armes de guerra?
5. Quina ideologia o mentalitat pot justificar el bioterrorisme?
6. Què podría ser més perillós que la mateixa pandemia?
7. Passarà a la historia Thabo Mbeki com una persona assenyada? Per què?
8. Ampliació 1
9. Ampliació 2
10. Ampliació 3

Les xarxes socials: un repte a la privacitat.

És imprescindible no donar una imatge negativa de les noves tecnologies que seria contradictòria amb l'esforç dels poders públics a fomentar la seva accessibilitat. Els aspectes negatius no han amagar les oportunitats i avantatges. Internet és, sobretot, un instrument de civilització. Les xarxes socials han descobert una manera inèdita de fer política, que obre la possibilitat de tenir un grup de col.laboradors i demanar-los que parlin per tu, el que facilita la participació política. Internet és també un espai de llibertat d'expressió, que afavoreix l'existència d'una opinió pública lliure quan estan tancats els canals tradicionals d'informació, com ha passat recentment a l'Iran. Les xarxes socials responen també a les necessitats de comunicació i socialització i poden evitar situacions d'exclusió social, encara que també poden crear altres. Per això, aïllar un fill de les xarxes socials, prohibir, és condemnar al desarrelament.
Al mateix temps, les xarxes socials suposen un repte a la privacitat personal i impliquen un canvi de paradigma. El mateix concepte de xarxa social comporta una certa renúncia dels usuaris a la seva intimitat. Per això, els joves abans d'incorporar a una xarxa social han d'analitzar el nivell d'accés al perfil personal, restringint únicament als seus amics i no obrint els amics dels seus amics. Cal modificar les configuracions per defecte ja que a les xarxes socials els interessen els perfils oberts, perquè es financen amb la publicitat. D'aquí el lema de la Campanya de la APDCAT que en aquests dies arriba a més de 400 centres educatius públics i 80.000 joves: «Hi ha coses que no explicaria a un estrany, per què fer-ho a Internet?".
El que es publica a Internet roman per sempre, perquè la cancel.lació efectiva de la informació és pràcticament impossible. El passat sempre roman en el present i serà accessible en el futur ja que a Internet cap informació desapareix. Aquesta realitat de pèrdua del control ens ha de portar a que la publicació d'informació no sigui un automatisme sinó un acte conscient-aquest think before you post-. La informació que vam publicar fa anys a Internet podrà influir en decisions futures que es prenguin sobre nosaltres en l'àmbit laboral.
La privacitat no només tracta del respecte a les nostres dades personals sinó també del que hem de tenir per la informació relativa als altres. No es poden publicar dades ni fotografies d'altres persones sense el seu consentiment. És especialment greu la possibilitat que ofereixen les xarxes socials per dur a terme el Cyberbullying, que converteix la vida d'alguns joves o de professors en un autèntic malson. Cal menys valor per criticar a algú a Internet que per fer-ho de manera presencial. A més, un insult a la vida real s'oblida, en canvi, un comentari a Internet es multiplica, genera una cadena que no pretén el que el va emetre i es transmet de manera viral a través de la xarxa, que té una gran velocitat i immediatesa en la difusió. Hi ha una certa imatge d'irresponsabilitat en el que passa al món virtual. Tanmateix, no cal admetre espais d'impunitat.
Ningú va a renunciar a internet oa les xarxes socials encara que hi hagi riscos. La solució està en educar, una tasca que correspon a pares i professors i que contribuirà a trobar un equilibri entre el desig de comunicació i d'ampliació del cercle d'amistats i el respecte a la dignitat de la persona a Internet

1. De què ens parla l’article? I el vídeo?
2. Estàs d’acord amb el que es diu a l’article sobre l’ús de les xarxes socials? Per què? 3.Sabies, com es diu al vídeo, que tot allò que es publica a Facebook (o a d’altres xarxes socials) es propietat de Facebook? Què penses sobre aquest fet?
4. Creus que l’ús de les xarxes socials implica una pèrdua d’intimitat?
5. Què creus que vol dir l’eslògan ?
6. Què és el cyberbullying? Busca informació.
7. Busca informació sobre les condicions que es signen al registrar-te a alguna xarxa social i compara la informació amb allò que es diu al vídeo.

Italians del sud i italians del nord

És la intel•ligència l'explicació de la fractura (desigualtat en la qualitat de vida) entre el sud i el nord d'Itàlia? A més de més pobres, menys instruïts, pitjor alimentats i més baixos, són els italians del sud, els «terroni», més ximples que els del nord, coneguts com «polentoni»?

Hi ha ocasions en què els científics es fan preguntes que els baixen immediatament del seu pedestal, posant-los al mateix nivell que qualsevol xerrada de bar. Richard Lynn, professor de psicologia de la Universitat de l’ Ulster, a Irlanda del Nord, ha superat amb escreix l'estupidesa de la pregunta prenent seriosament la qüestió i oferint una resposta encara més sorprenent: la suposada menor intel•ligència dels italians del sud es deu a què s'han barrejat amb pobles del Magrib i d'Orient Mitjà. Al nord del país, en canvi, la població és més llesta perquè manté amb major puresa les seves arrels caucàsiques, que segons Lynn garanteixen l’excel•lència intel•lectual.

La tesi racista i barroera d'aquest professor nord irlandès ha aconseguit un èxit impensable: una revista científica de prestigi, «Intelligence», se l'ha cregut i ha decidit publicar-la. Li dedica vuit pàgines en el seu últim número. Lynn afirma que els italians més llestos són al Friuli-Venezia-Giulia, una de les regions més al nord del país. Conforme es va recorrent la península itàlica disminueix el nivell mitjà del coeficient intel•lectual fins arribar a l'extrem sud, on s'arriba al mínim. Aquesta gran diferència entre les dues parts del país explica que entre els «terroni» no hi hagi apenes figures rellevants «en la ciència, la literatura, la música o l'art» des del segle XV, sosté Lynn, que no sembla haver dedicat molt de temps a informar-se sobre la història italiana.

Al país transalpí l'estudi ha provocat una gran indignació. Roberto Cubelli, president de l'Associació Italiana de Psicologia, li resta tota validesa i denúncia que pot provocar «racisme» i «discriminació social».

Recordem al professor Lynn el cas de quatre «ximples» cèlebres (italians del sud) :

- Luigi Pirandello: Aquest sicilià meravellà al món amb les seves obres de teatre i relats, que li durien a obtenir el Nobel de Literatura el 1934.

- Roberto Saviano: El jove escriptor i periodista nascut a Nàpols va saltar a la fama gràcies a «Gomorra", un llibre denúncia sobre la màfia de la seva ciutat.

- Renato Dulbecco: Nascut a Catanzaro, capital de la regió de Calàbria, va guanyar el premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1975.

- Giuseppe Tornatore: Natural de Bagheria, una petita població als afores de Palerm, va omplir els cinemes amb «Cinema Paradiso" i altres llarg metratges. / Premsa 19.2.10


1.De què ens parla l’ article?
2.Quina és la hipòtesi que explicaria, segons Lynn, la suposada per ell diferència d’ intel.ligència entre els italians del sud i els dels nord?
3.Creieu que aquesta hipòtesi té sentit?
4.Per què l’ article qualifica de racistes les afirmacions d'aquest professor nord irlandès?

5.Friuli-Venezia-Giulia?
6.Ajudeu a l’ autor de l’article a demostrar que Lynn no ha estudiat bé la història de Itàlia a l’ afirmar que entre els «terroni» no hi hagi apenes figures rellevants «en la ciència, la literatura, la música o l'art» des del segle XV. Busqueu informació que demostri les aportacions dels italians del sud (Nàpols, Sicília, Tarento...) : gastronomia, pintura, música, cinema, literatura, ciència...
7.Creieu que Richard Lynn és realment un científic?
8.Ampliació 1.
9.Ampliació 2
10.Ampliació 3