Nadons “de disseny” / Bebés de diseño

Per uns 15.000 dòlars, la clínica «Fertility Institut» de Los Angeles donarà als futurs pares la possibilitat d’escollir el color d’ulls o de pèl dels seus fills. Ho farà amb una tècnica que permet tallar d’arrel la transmissió de malalties familiars o evitar el naixement de nens amb anomalies. És el diagnòstic prenatal de tots els trastorns l’origen del qual es relaciona amb un gen o una anomalia cromosòmica.

Però la clínica de Los Angeles pretén treure el partit més frívol al diagnòstic d’embrions. En lloc de cercar malalties, estan disposats a localitzar algunes alteracions genètiques relacionades amb els pigments de la pell, el color del cabell o dels ulls.

Pel que sembla, mitja dotzena de parelles que havia de sotmetre’s a un tractament de fecundació «in vitro» està disposada a provar. A més d’assegurar que els seus futurs nadons estiguin sans podran aconseguir, amb un 80% de possibilitats d’encert, que tinguin un determinat color d’ulls o de pèl.

«Només és medicina cosmètica», insistia Steinberg, el responsable del centre. Però l’anunci ha encès les alarmes dels especialistes en reproducció assistida que temen que es contamini de frivolitat una tècnica amb la que s’eviten malalties molt greus. La decisió del centre de fertilitat també ha proporcionat arguments a qui veu en la fecundació «in vitro» un pas cap a la eugenèsia, la perfecció de l’espècie humana.Carlos Simón, director científic de l’Institut Valencià de Fertilitat, està convençut que l’anunci de la clínica nord-americana és «una maniobra publicitària». Més enllà del plantejament ètic, Simón dubte molt de la eficàcia. «No és tècnicament possible. El color de la pell o el del cabell i altres trets no estan regulats per un únic gen ».

Si al final es decideixen a intentar-ho, la clínica nord-americana haurà de fer front només als recels d’altres col·legues. La legislació no ho impedirà. El buit legal als Estats Units permet seleccionar embrions per qüestions cosmètiques. Com ja permet als clients d’aquestes clíniques elegir els donants d’ òvul i esperma per les seves característiques físiques i rendiment intel·lectual.

L’equip de Steinberg no és l’únic interessat en els nadons «de disseny». L’Escola de Medicina de la Universitat de Nova York compta amb un sondeig realitzat entre els pacients de diverses clíniques de reproducció assistida. Al preguntar per aquesta possibilitat, el 13% va dir estar disposat a provar una tècnica que li permetés aconseguir nens amb una intel·ligència superior. I un 10 per cent va reconèixer que no li importaria servir-se de la ciència per tenir fills més alts i forts.

A Espanya el diagnòstic genètic d’embrions s’utilitza amb finalitats exclusivament mèdiques. Augusto Silva, responsable de la Direcció General de Teràpies Avançades, recorda que ni la llei de reproducció assistida ni el Codi Penal ho permetrien. «Recolzaré tot el que ens permeti salvar una vida i tenir nens sans. Mai afavoriré l’ eugenèsia ». Com a Espanya, tampoc altres països europeus admeten la selecció per la bellesa de l’individu.
Silva reconeix que les possibilitats d’èxit són poques i escasses, però és possible. «No és ciència ficció. La biomedicina avança a passos agegantats”.
El diagnòstic genètic d’embrions no ha tocat sostre. Enfront de la frivolitat de la proposta americana, aquesta tècnica s’ha convertit en una eina clau en el diagnòstic prenatal. Pot tallar d’arrel la transmissió de malalties familiars, evitar el naixement de nens amb anomalies i ajudar a trobar al donant perfecte. Tres caps lloables que segueixen despertant molts recels ètics. ABC 9.3.09

1.De què parla l’ article?
2.Què opineu de la "mitja dotzena de parelles"?
3.Què opineu de l' expressió "medicina cosmètica"?
4.Què és l' eugenèsia?
5.Per quines raons han estat molt criticada la clínica de Los Ángeles?

6.Quina és la diferència entre els Estats Units i Europa en relació a l' ús cosmètic del diagnòstic genètic d' embrions?

7.Busqueu títols de llibres o películes que tractin el tema de l' article.

8.Expliqueu el contingut d' alguns d' aquests llibres o películes.

9.Feu una pregunta a la classe.

10.Aportacions personals.

11.Conclusions.

Peter Singer Atenció al que mengem

A continuació llegirem una entrevista feta a Peter Singer, un important filòsof.

Va néixer a Melbourne, Austràlia, el 1946. Pare del moviment per l'alliberament animal, és el filòsof viu més polèmic. Acaba de publicar Som el que mengem.

XL.Diguim, quina diferència hi ha entre un vegetarià, un vegà i, el que vostè diu, l'omnívor conscient?

Peter Singer. Un vegà no menja cap producte animal, és a dir, ni carn, ni peix, ni ous, ni llet ni formatge. Un vegetarià no menja carn ni peix. Un omnívor conscient menja tot el que ha estat produït d'una manera humana i sostenible. Però, és clar, ¡on posem el llistó de `humà 'i` sostenible'...!

XL. ¿Condemna la mort d'animals fins i tot si no han sofert i han estat tractats amb compassió?

P.S. Matar animals per menjar-los pot tenir arguments defensables. En el meu llibre deixo la qüestió oberta, perquè la gent la examini segons la seva pròpia consciència. Però és difícil trobar carn d'animals que no hagin sofert i després hi ha les implicacions mediambientals ...

XL. És cert que el metà alliberat en els gasos del bestiar contribueix més a l'escalfament global que el trànsit de cotxes?

P.S. Sí

XL. Hauríem de prendre llavors menys carn i llet?

P.S. Sí, sí. La ramaderia, s'alimenta de pinso o herba, és la responsable del canvi climàtic.

XL. ¿Què busca amb el seu llibre?

P.S. Que el lector s'adoni que l'elecció del menjar és una important qüestió moral. En realitat, res del que faci en la seva vida quotidiana tindrà tanta repercussió sobre el planeta.

XL. ¿També la truita de patates de la meva mare?

P.S. La propera vegada que ella li prepari una, porteu-li un cartró d'ous de gallines que no hagin estat en gàbies i hagin viscut d'una manera decent.

XL. Si no em preocupo per la procedència dels aliments, estic avalant la suposada crueltat de la ramaderia industrial?

P.S. Absolutament. Si compres carn de granges industrials, tot i saber del patiment al qual hi sotmeten als animals, els estàs donant el suport que necessiten. Ets còmplice de la crueltat.

XL. La dieta mediterrània és més ètica?

P.S. Sí L'oli d'oliva és més sa que qualsevol mantega o greix animal. I els americans mengen massa carn i dos de cada tres té sobrepès.

XL. Vostè xifra en 25.000 milions de dòlars el cost afegit al sistema sanitari americà per l'obesitat. ¿Estar gros és immoral?

P.S. Bé, per a alguns és difícil mantenir el pes: tenen problemes metabòlics. Però, en general, consumir més del que necessitem, sigui menjar, un cotxe massa gran o més productes dels que ens fan falta, posa en dificultats la capacitat del planeta de satisfer les nostres necessitats i d'assimilar els nostres residus, que és limitada.

XL. ¿Menjar peix és més ètic que menjar carn?

P.S. És més ètic que menjar carn de granges industrials, però és un pobre estàndard per a una alimentació ètica. Cap peix comercialitzat té una mort compassiva. Això és una raó per no menjar-los.

XL. ¿I una mariscada?

P.S. Llagostes, crancs i gambes poden sentir dolor. És menys probable que ho sentin cloïsses, vieires, ostres i musclos. Per tant, si s'han obtingut de manera sostenible, no hi ha raons ètiques de pes que desaconsellen el seu consum.

XL. Em fa por preguntar-li per el porc ibèric, que viu com un sultà. És més ètic que menjar pernil de york?

P.S. Sí, sempre és més ètic menjar animals que han tingut l'oportunitat de moure's en llibertat. Però estem de nou davant un estàndard relatiu i no vol dir que menjar pernil sigui ètic.

XL. Grip porcina, aviar, vaques boges ... Són una venjança per com tractem els animals?

P.S. No Això de les vaques boges va ser per alimentar amb pinso animal al bestiar: un senyal del risc que assumim en canviar tan radicalment els hàbits dels animals. Les vaques són vegetarianes. I al tancar milions de porcs o gallines tan junts a les granges industrials estem creant les condicions ideals per a la mutació i la propagació de nous virus.

Carlos Manuel Sánchez ABC XL Semanal Diciembre 2009

1.De què ens parla aquest article?
2.Sou practicants d' alguna de les tres opcions?

3.Per què la elecció del menjar és una important qüestió moral?

4.Us considereu cómplices de la crueltat?

5.És immoral estar gras?

6.Qué és més ètic : menjar gambes o menjar músculs o cloïsses (almejas)?

7.Què és més ètic : menjar pernil ibèric o mejar pernil dolç?

8.Canviareu la vostra opció alimentària una vegada llegit aquest article o al menys provocarà alguna conseqüència?

9.Feu una pregunta a la classe.

10. Afegiu aportacions personals.

11. No oblideu diapositives que sempre han d' estar.