Ètica dels soldats robòtics

L’ ètica dels soldats robots

Els robots militars que lluitaran en les guerres del futur han de ser programats per a regir-se per un “codi militar“. En cas contrari, ens arriscarem a patir atrocitats terribles a les seves mans d’acer.
Un informe de la Marina dels Estats Units, realitza aquesta advertència i inclou consideracions sobre un escenari a l’estil de ‘Terminator’ en el qual els robots es tornen contra els seus amos humans.
L’informe, sobre l’ètica dels robots soldats, prefigura per a un futur proper una era en la qual els robots seran prou intel·ligents com per prendre decisions en el camp de batalla que fins ara s’han reservat als humans. Els robots podrien arribar a desenvolupar capacitats intel.lectuals superiors a les dels soldats humans.
“Hi ha un error : creure que els robots només faran el que estiguin programats a fer” , diu l’informe. “Tal creença ja no és vàlida: data d’un temps en què els programes només podien ser escrits per una única persona”. Els programes moderns tenen codis de milions de línies i els escriuen equips de programadors, cap dels quals coneix el programa complet. Cap individu podria predir com interactuarien les diferents parts dels programes grans.
La solució serà combinar una programació basada en les normes amb un període de ‘aprenentatge’ de les coses que es poden i no es poden fer a la guerra.
L’informe planteja una sèrie de preguntes: Com protegirem els nostres exèrcits de robots contra els ‘hackers’ de bandes terroristes o els errors informàtics? A qui culpabilitzarem si un robot es torna boig davant d’una multitud de civils: al robot, al seu creador, al president dels EUA? ¿Cal que els robots tinguin una ‘opció suïcidi’ o haurien de ser programats per defensar la seva vida?
L’informe crida a l’exèrcit nord-americà a anar amb molta precaució ara que els dissenyadors de robots militars estan ficats en la cursa per arribar al mercat i s’està incrementant el ritme dels avenços en intel·ligència artificial. Pensem que el 2010 una tercera part de tots els avions d’atac operatius seran no pilotats i el 2015 ho serà també una tercera part de tots els vehicles de combat d’infanteria.
És imprescindible inculcar codis ètics als robots. Un senzill codi ètic en la línia de les’ Tres Lleis de la Robòtica’ que va proposar el 1950 Isaac Asimov no serà suficient per garantir un comportament ètic per part de les màquines militars autònomes. “Aquests artefactes són militars, i no poden ser pacifistes, així que hem de pensar en termes de l’ètica de la guerra. Necessitarem un codi del guerrer“.

El Mundo 19.2.09 (adaptat i traduit)

1.De què ens parla l’ article?
2.No seria millor no fabricar soldats robots?
3.És bona l’ opció “suicidi”?
4.Quin hauria de ser el primer principi ètic a programar en un soldat robot?
5.És cert que els soldats robot no poden ser pacifistes?
6.Qui guanyarà les guerres en el futur?
7.Ampliacions voluntàries.

Investigant per l' Àfrica

A Manhiça, Moçambic, un grup de metges de l'Hospital Clínic de Barcelona porta a terme un projecte gairebé a contracorrent, investigar en les malalties que afecten els pobres: la malària, la sida, la tuberculosi, les pneumònies...

http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?

Huecco

Huecco, defensor de causes que encara no estan perdudes

Huecco «Ni tabac, ni alcohol, ni drogues, la música em fa anar com una moto» Músic. Defensor de causes que encara no estan perdudes

-Escolti, és vostè un romàntic, ¡mira que voler canviar el món a hores d'ara! -Si més no, intentar-ho. No et pots conformar amb que la vida et tracti bé i ja està, sinó tractar de retornar-li.

-En el seu camerino només hi ha aigua del temps i cola light. Ni fuma ni beu, ni pren drogues. Sap el que és divertir-se? -Doncs clar, l'adrenalina la dóna la música, la teva pròpia energia. Vine a un dels meus concerts o entra a YouTube i veuràs que vaig com una moto.

-I què diu a aquestes «princeses dels ravals» i als seus companys quan els posa els punts sobre les is a l'institut. -Que es pot ser artista lluny de les drogues, el tabac i l'alcohol, el contrari de la llegenda que ens han venut de sexe, drogues i rock and roll, que es pot portar una vida sana i ser artista sense perdre gens de personalitat, que no és sinó el reflex de les teves pròpies qualitats i característiques. Uns t'escolten més que altres. L'altre dia em deia un professor d'institut que el que jo aconsegueixo en una hora a ells els costa anys perquè si Huecco diu que fumar no mola o que millor anem a jugar un partit de futbol o que cal lluitar per la igualtat i la tolerància i que a les nenes no se les ha de fer mal, doncs pensaran que alguna cosa hi haurà i el missatge arriba. Em sento amb aquesta responsabilitat.

-A aquests nois els canta les quaranta però alguna lliçó li donaran a vostè. -La de la sinceritat i la naturalitat. I la del valor. Això em vaig portar quan l'altre dia vaig visitar a Carlos, un xaval de 16 anys que lluita contra el càncer. I qui diu Carlos diu altres nois que de sobte et deixen anar unes coses que dius ¡guau!, Aquesta no me l’ esperava.

-No val la pena plorar. «S'han acabat les llàgrimes» va per totes les dones marcades pel maltractament. Ho aconseguiran? -Hem de baixar aquesta xifra de 70 víctimes mortals en 2008. És la meva gran creuada, una fixació. Rebu molts e-mails de mares, filles que vénen als concerts i et conten històries increïbles. Que tu amb una cançó siguis capaç de donar el valor per a que alguna cosa canviï t'obliga a tenir molta cura amb les lletres i també és un orgull immens que això hagi servit.

-Estimar l'esport per sobre de gairebé totes les coses és un dels seus manaments vitals. Què tal FC Huecco de Aluche? -Molt bé, solem quedar entre els tres primers de ... Aluche, perquè contra el Madrid no juguem com comprendràs. També jugo al tennis, patins sobre gel ... És la cultura de l'esport que em van inculcar des de petit, apuntant-me al ballet de Víctor Ullate, a patinatge, a futbol. La meva família és molt humil i els meus pares tenien molt clar que havien de formar-me en esports i idiomes i els agrairé tota la vida. És molt difícil pervertir una cosa així.

-Sé que per a vostè «just» és molt més que un adjectiu. -És el nom del meu avi, una icona de la lluita en la vida, el que em lliga a Extremadura, d'on em sento. Ho va passar molt malament a la guerra i em va ensenyar coses espectaculars. No tenia prejudicis, sent comunista, el seu millor amic era feixista. Com van poder conviure? No ho sé, però quan a l'amic li demano que em parli del meu avi, plora. I quan va caure el mur de Berlín i va veure el que havia em va dir «oblida la política. He lluitat tota la vida per una utopia, però l'home no està preparat per al comunisme ». Per ell vaig acabar els estudis. Em repetia «a un rocker amb carrera se li respecta més, a un rocker amb idiomes se li respecta més». El dia que vaig protestar davant unes llenties va saltar «ai del dia que t'hagis de menjar la seva ombra!». «Perdó, avi, perdó». Just es va morir en els meus braços. Just és la veneració i el respecte. Just és una altra història.

Crear la nova música del món. Això és el que KC Porter diu que fa Huecco, llicenciat en Publicitat, inventor de la rumbia (rumba i cumbia) i el rumbatón (rumba i reggaeton), que afina l'aliança dels ritmes engendrant cançons rodones

ABC 11-10-2009
Pablo Almansa / BlancaTorquemada / Antonio Astorga / Virginia Ródenas

1.De què ens parla l’ article?
2.Què creieu que vol dir voler canviar el món?
3.Podeu concretar alguna causa que encara no està perduda?
4. “es pot ser artista lluny de les drogues, el tabac i l'alcohol, el contrari de la llegenda que ens han venut de sexe, drogues i rock and roll, que es pot portar una vida sana i ser artista sense perdre gens de personalitat” : digueu el mateix amb paraules vostres.
5.Què és el que Huecco valora més de la gent jove?
6. Què significa que l’ esport és un dels seus manaments vitals?
7. Per què el seu avi va ser tant important per a ell?
8. Què vol dir l’expressió «ai del dia que t'hagis de menjar la seva ombra!».
9. Quina és la vostra valoració d’ aquest article?
10. Podeu afegir diapositives.

Marek Edelman, no tots els dies mor un heroi !

Marek Edelman, no tots els dies mor un heroi !!

Llavors els herois tenien 19 anys. «Pitjor que morir és fer-ho com bestiar», explicaria Edelman molt després, a casa seva. Era l'estiu de 1943: estrangulats en nombre de 200.000 en el gueto de Varsòvia, entre la fam i el còlera, assetjats pels nazis i les rates, delmats pel degoteig diari dels trens cap als camps d'extermini, un grapat de joves jueus van decidir vendre cares les seves vides. I donar amb això la seva pròpia resposta a l'anonimat d'Auschwitz.

Un èxit del nazisme va ser robar el rostre humà als jueus per fer assumible als alemanys, i després al món, l'Holocaust. L' indecent titular de portada del "New York Times", el 10 de maig de 1943, diu tot sobre el silenci de la història contra el qual es van revoltar:«Reacció excessiva dels jueus de Varsòvia. Líders europeus culpen els jueus per una resposta desproporcionada ».

Però davant l'escorxador, Marek Edelman decidí morir com un home; Celina, com una dona, el mestre Janusz Korczak, amb els seus orfes; Anielewicz, reservar-lo a la seva consciència i a la seva pistola: «És la capacitat de triar a l'extrem la que dignifica a la persona ». El diari «Prawda młodych» va intentar explicar-ho: «Els jueus de Varsòvia no lluiten per evitar morir, sinó per posar ells mateixos el preu a les seves vides».

El pànic no era desaparèixer de la història, tal com ja se sabien sentenciats, sinó morir sense que els seus veïns de Varsòvia, a l'altre costat del mur del gueto, o a Londres, ho sabessin. «Pensabem calar foc al gueto i morir cremats vius sobre el mur perquè el món ho veiés», diria Zuckerman, un altre dels conjurats: Calia portar Auschwitz al centre de Varsòvia: «Per que ningú digués que no ho sabia».

Dels cinc comandaments de l'Organització Armada Jueva (ZOB) del gueto, Edelman va ser l'últim cap i l'únic en poder explicar-ho. Però comptar realment li costava i desdramatitzava l´importància de tot: «Com em torni a parlar d'heroïcitat, se'n va i no torna més per aquí», deia. Davant els herois d'aquella epopeia que va enfrontar a uns centenars de joves enfebrats i amb prou feines armats, contra la més poderosa maquinària bèl.lica del seu temps, a la cantonada amb el carrer Chmielna -on és el monument en record del seu primer comandant Anielewicz-, va caure de genolls el 1970 un canceller de la nova República Federal d'Alemanya. El gest de Willy Brandt difícilment hagi estat igualat després per un altre polític en exercici. Després de Anielewicz, el seu vicecomandant, Edelman va quedar al comandament, va sobreviure entre la runa i va aconseguir fugir i unir-se a la resistència polonesa. En la seva segona vida va arribar a ser un prestigiós cardiòleg polonès, i d'això és del que li agradava parlar. Acaba de morir als 90 anys, en la seva caseta de Lódz. No tots els dies mor un heroi, de veritat.

http://www.abc.es/20091004/internacional-europa/edelman-heroe-murio-cama-20091004.html

1.De què parla l’ article?
2.Què és un gueto?
3.Què vol dir robar el rostre humà als jueus?
4.És creïble l’ expressió “Líders europeus culpen els jueus per una resposta desproporcionada »?
5.Digueu amb paraules vostres el significat de "Marek Edelman decidí morir com un home; Celina, com una dona".
6.Per què era fonamental per a ells «que ningú digués que no ho sabia»?

7.Podeu posar més diapositives.