


Norman Borlaug, capdavanter en la lluita contra la fam
Norman Borlaug, pare de la revolució verda, premi Nobel de la Pau el 1970 per les seves innovacions en el terreny de l'agricultura, que van evitar la malnutrició i la mort de milions de persones, va morir el passat dia 12, als 95 anys.
Va estudiar a una escoleta d'Iowa que a penes tenia una aula i no va aconseguir aprovar els exàmens d'ingrés a la universitat. Però el que sí que va aconseguir va ser combinar el sentit comú, la ciència i el treball dur.
Primer s' eforçà en la barreja de moltes varietats de blat, de diferents regions i països, per tal de crear un gra resistent a les plagues i aconseguir així incrementar les collites entre un 20 i un 40 per cent. També va concebre mètodes per poder obtenir més d'una collita anual, així com per reduir el temps de maduració del cereal.
Després d'incrementar l'ús de fertilitzants, les noves varietats de blat mexicà a ell degudes es van cultivar amb èxit a països com Pakistan i l'Índia. Durant bona part de la seva vida, Borlaug va haver de lluitar contra múltiples obstacles, començant pels que sembraven els pessimistes que predeien moltíssima fam tant a Àsia com a Àfrica. En una ocasió em va comentar que havia hagut de lluitar contra "l'oposició dels venedors de llavors, segles de costums campestres i diferents hàbits i supersticions". Els seus descobriments i innovacions van ser una aportació de primer ordre a la millora de l'alimentació de la gent de Mèxic, l'Índia, Pakistan, Xina i Amèrica del Sud.
Entre 1950 i 1992, la producció mundial de gra va augmentar de 692-1.900 milions de tones, si bé la superfície conreada només ho va fer en menys d'un 2 per cent, és a dir, que la productivitat del terreny es va incrementar un 150 per cent. Sense la Revolució Verda de Borlaug, milions de persones haurien mort de fam, o bé hauria estat necessari destruir nombrosos boscos i reserves naturals per a dedicar més terra a l'agricultura. Els últims anys de la seva vida els va dedicar a assegurar-se que el segle XXI tingués també la seva Revolució Verda, que descansarà en la biotecnologia i la manipulació genètica. L'objectiu és aconseguir collites més abundants amb menys aigua i menys productes químics.
© AIPE HENRY I. MILLER, metge i biòleg investigador de la Hoover Institution (Universitat de Stanford). Premsa setembre 2009
Feu un document en power point responent els següents exercicies.
1. De què parla a l’ article?
2. Què és la revolució verda?
3.Es pot considerar a Norman Borlaug una persona exemplar? Per què?
4.Per què es parla de països com Pakistan i India?
5.És avui la fam un problema del que sentim parlar? Si ho fos hi hauria algun responsable?
6.Norman Borlaug és un persona admirable, creieu que hi ha alguna altra persona equivalent a ell en algun altre terreny de la vida humana i qua hagi viscut en l segle XX ?
7.Afegiu diapositives segons el vostre criteri.