Desconeguda al nostre país fins que rep el premi Nobel de Literatura l'any 2009, Herta Müller només té un grapat de llibres publicats aquí. Un d'ells, La bèstia del cor, serveix per conèixer aquella part de la seva vida que ella ha convertit en literatura.
En unes línies es pot explicar la seva vida : va néixer a Timisoara, una regió romanesa amb forta presència de gent d'origen alemany, com ella mateixa. Va estudiar Filologia i va compaginar el seu treball com a traductora en una fàbrica amb la seva activitat com a escriptora i en defensa de les minories durant la dictadura comunista a Romania. El 1987 decideix abandonar el país i emigrar a Berlín.
A La bèstia del cor, ens explica els records de la seva infància i el seu sentiment de soledat, fins que claudica i marxa a Alemanya, precedida per aquells que ni tan sols tenien dret a un passaport i van morir quan fugien de la dictadura.
En el llibre, pren com a punt d'arrencada el suïcidi d'una de les seves companyes d' Universitat, Lola. Müller començarà la seva lluita per intentar conservar el seu jo, el seu dret a pensar, a somiar i a ser lliure, davant de la dictadura.
La protagonista comprova que no està sola. Tres joves de l' Universitat l'ensenyen a resistir contra la dictadura a través de la clau amagada d'una casa d'estiu que guarda alguns dels llibres que el Govern ha prohibit llegir. Els quatre lluitaran junts i resistiran contra els que volen destruir la seva llibertat i el seu futur.
Res en la novel.la de Müller escapa a la tirania del poder polític dictatorial. I res apunta a l'esperança. No hi ha espai per a l'amor, i amb prou feines existeix l'amistat.
La mort i la por impregnen tota l'obra. La mort escollida dels que decideixen deixar de lluitar. I la mort dels que cauen víctimes de la repressió del poder dictatorial. Terror : la vigilància és contínua i asfixiant. Maletes i cartes obertes, homes que, disfressats d'innocents caminants, segueixen els seus passos i les amenaces a les famílies per la seva fràgil resistència a la dictadura.
La seva àvia, ensenya a la protagonista que ella- i tots- té una bèstia al cor. Un animal que és el seu jo més íntim. L'autor dels seu impuls a la llibertat. I que hem de protegir per seguir sent nosaltres mateixos.
L'àvia l'hi ensenya i Herta Müller ens explica aquesta empenta per defensar la llibertat pròpia en un entorn que fa tot el possible per aixafar-la i reprimir tots els desitjos personals.
Herta Müller va haver de marxar del seu país per aconseguir-ho, i després de la seva amargor amaga un consell: mai deixem que ens prenguin aquesta bèstia del cor que cadascú portem dins.
Premsa Febrer 2010 / Mercedes Rodríguez Martín
1. De què ens parla l' article?
2. Feu una descripció del pais on va néixer Herta Müller.
3. Què vol dir que treballava en defensa de les minories?
4. Què feia juntament amb els seus tres amics?
5. Per què va marxar a Alemanya?
6. Per la gent no tenia dret a una pasaport?
7. Què vol dir l' expressió "la mort escollida"?
8. A qui de la seva família està molt agraïda i per què?
9. Què vol dir que tots tenim una bèstia al cor?
10.Aportació 1.
11.Aportació 2
12.Aportació 3
